Vés al contingut

Josep Padró i Parcerisa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJosep Padró i Parcerisa
Nom original(ca) Josep Padró Parcerisa Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1946 Modifica el valor a Wikidata (77/78 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
President Societat Catalana d’Egiptologia
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriador, escriptor, professor d'universitat, arqueòleg, egiptòleg Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Barcelona
Universitat de Lisboa
Universitat Nacional d'Educació a Distància Modifica el valor a Wikidata

Josep Padró Parcerisa és un egiptòleg, arqueòleg i historiador català. Introductor de l'egiptologia a la universitat catalana,[1] és doctor en filosofia i lletres (especialitat d'història) per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) des de 1975, obtenint premi extraordinari.

És catedràtic d'Història Antiga a la Universitat de Barcelona (UB), d'on fou professor, a la Universitat de Lisboa i a la UNED.

El 1975 va fer el seu primer viatge a Egipte, amb Martín Almagro, per embarcar peces del Museu Egipci del Caire per a l'exposició Art faraònic que es va presentar a Madrid, Saragossa, Barcelona (Drassanes) i València.[2]  Ha dirigit nombroses excavacions arqueològiques a Europa i Àfrica. El 1992 va començar a excavar, amb els egipcis i la UB, a Oxirrinc,[2] juntament amb la Societat Catalana d'Egiptologia,[3] de la qual ha estat president,[1][4] També ha excavat a Heracleòpolis Magna, Egipte. És membre de diversos instituts i societats d'Egipte Antic i del Pròxim Orient Antic.

És autor d'unes tres-centes publicacions i llibres, entre elles:

  • Egyptian-type documents from the Mediterranean littoral of the Iberian Peninsula before the Roman conquest. Leiden (Holanda), 1980-85.
  • Escarabeos del Museo Arqueológico de Ibiza, en col·laboració amb Jorge H. Fernández, Madrid, 1982.
  • Amuletos de tipo egipcio del Museo Arqueológico de Ibiza, en col·laboració amb Jorge H. Fernández, Eivissa, 1986.
  • El poblado ibérico del Tossal del Moro de Pinveres (Batea, Terra Alta, Tarragona), amb Oswaldo Arteaga i E. Sanmartí, Barcelona, 1990.
  • La transcripció catalana dels noms propis egipcis (Revista Nilus 01), en col·laboració amb Concepció Piedrafita, Barcelona, 1992.
  • Apunts de llengua Egípcia clàssica, Barcelona, 1998, 2000, 2a edició.
  • Historia del Egipto faraónico, 1999. Alianza Editorial, S.A. ISBN 84-206-8190-3.
  • Études historico-archéologiques sur Héracléopolis Magna. La nécropole de la muraille méridionale, Barcelona, 1999.
  • Excavacions arqueològiques a Júlia Líbica (Llívia, La Cerdanya), Girona, 2000.
  • El Egipto del Imperio Antiguo, Madrid, 2005, ISBN 84-95921-97-9

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Hernández i Gasch, Jordi «Josep Padró i Parcerisa». Gran Enciclopèdia Catalana (GEC). Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana [Consulta: 22 octubre 2020].
  2. 2,0 2,1 Antón, Jacinto «Josep Padró: “M’hauran de treure arrossegant d’Egipte”». El País [Madrid], 13-09-2012. ISSN: 1134-6582.
  3. La missió d'Oxirrinc descobreix els primers dipòsits de peixos sagrats de l'Antic Egipte. Societat Catalana d'Egiptologia.
  4. Pérez Vives, Dolors. «Entrevista a Josep Padró, presidente de la Societat Catalana d’Egiptologia: «Egipto tuvo una sociedad desarrollada»» (en castellà) p. 11. La Vanguardia, dissabte, 21 juliol 1990. [Consulta: 2 abril 2022].

Enllaços externs

[modifica]